Evolució humana a Euràsia. Els fòssils que Darwin no conegué

Abstract

Durant l’última dècada, hem estat testimonis d’un augment significatiu de fòssils humans l’anàlisi dels quals ha obligat a redissenyar el paisatge evolutiu del gènere Homo. Aquestes troballes han complicat i enriquit la nostra interpretació de «l’arbust humà» destacant: (i) la gran variabilitat morfològica del registre fòssil durant el plistocè i (ii) un protagonisme més gran del continent asiàtic en la reconstrucció del nostre origen. Aquest article presenta una revisió general dels fòssils humans trobats o reanalitzats en l’última dècada que han provocat un canvi en el paradigma actual en evolució humana. La nostra anàlisi obliga a reconsiderar moltes de les premisses bàsiques de models com «Out of Africa 1» i «Out of Africa 2», sobretot les que veuen l’evolució humana i les dispersions dels hominins com processos unidireccionals, lineals i demogràficament senzills. La nostra revisió incideix en el protagonisme que té Àsia en la reconstrucció del nostre origen durant el plistocè, incloent-hi etapes fonamentals per a l’aparició de la nostra pròpia espècie.